MONDACORNET

De Caminos a Santiago n'hi ha molts, i des de moltes ciutats europees. El camino Frances és el més famós, del més preparat per acollir pelegrins i també un dels més especials y espirituals.  (veure estadístiques).

L'Apóstol Santiago el Mayor es un dels dotze discípules de Jesucrist. Germa de Juan, el Evangelista, es el fill de Zebedeo y María Salomé. Juntament amb Pedro i Juan, pertany al grup dels tres discípules privilegiats que van ser admesos per Jesús als moments importants de la seva vida, como la seva agonía en l' hort de Getsemaní i en la Transfiguració. Segons els Actes dels Apóstols, Santiago va ser el primer Apóstol martirizat, degollat per ordre de Herodes Agripa als voltants de l'any 43 a Jerusalem. La tradició relata com el seu cos es traslladat per mar fins terres Gallegues, sent enterrat en un bosc, on avui es troba construïda la Catedral de Santiago de Compostela.

​

El rei Alfons II de Astúries, al assabentar-se de la troballa, va partir des d'Oviedo pel "Camino Primitivo" o va ordenar construir una senzilla església. Poc a poc, es va anar expandint la devoció a les relíquies de Santiago més allà del regne de Astúries, i els cristians van imitar el pelegrinatge que va fer el rei per la costa cantàbrica. En aquella època, més al sud del regne d'Astúries, estava ocupat pels musulmans i el camí que actualment coneixem com el "Camino Francés" era una zona molt perillosa pels cristians, així doncs la única manera factible era la ruta nord. 

Durant les guerres entre els musulmans i cristians, en un poble de l'actual La Rioja, cap el 844, es va aparèixer Santiago muntat sobre un cavall blanc, permeten la victòria cristiana. A mesura que la reconquista ja és un fet en el segle X, i l'aparició novament de Santiago, fa que la devoció a les relíquies guanyi molts adeptes, inclús declarant a l'Apòstol com a Protector de la Cristiandat. A mesura que es guanyava terrenys cap al sud als musulmans, nous creients van iniciar nous camins cap a Santiago, tal com els "Camino Francés" o el "Camino de la Plata".

Ja en el segle XI, la quantitat de pelegrins era tant gran que la església que havia fet  Alfons II, s'havia quedat petita, i es comença a construir la Catedral d'estil romànic a voltant de l'antiga que va ser destruïda al finalitzar-se la nova construcció el 1122. Aquell mateix any, el Papa Calixto II instaura l'Any Sant Compostelano (Año Jacobeo), i des d'aleshores, tots els anys en que el 25 de Juliol (dia de Sant Santiago) cau en diumenge.

En el 1139, donat que la popularitat del Camino de Santiago estava creixent per tota Europa es va escriure el "Codex Calixtinius", en les que entre les seves pàgines està la primera guia del Camino de Santiago.

Dels segles XV al segle XIX el declivi de pelegrins va ser un fet, que inclús pràcticament ningú el feia degut als molts periodes de Guerres i a les malalties com la Pesta que va minvar considerablement la població. 

El renaixement del pelegrinatge pels camins a Santiago, es produeixen a partir del 1900, i que gràcies a la informació, el creixement demogràfic, la tecnologia i les telecomunicacions ha assolit el període amb més pelegrins de la historia. Malgrat tot, els motius pels quals la gent fa aquests recorreguts, ja no són només religiosos i el camí ha sofert modificacions degut a la construcció de carreteres, polígons industrials o grans ciutats. La popularitat i la història d'aquests itineraris són tals, que ha estat guardonat i reconegut varies vegades. El 1987, va ser declarat pel Consell d'Europa com al "Primer Itinerari Cultural Europeu". El 1993, la UNESCO el va considerar com a "Bé Patrimoni de la Humanitat" i el 2004 va rebre el Premi "Príncep d'Asturias a la Concordia".