top of page

ISRAEL, PALESTINA I JORDANIA (2019)

Israel y Jordania.png

 

 

Israel un dels països que més historia té, sino el que més ja que la regió es el origen de 3 de les religions actuals (Cristianisme, Judaisme i Islamisme) i la regió on ha vist neixer fets tant importants com la Creació de la primera Ciutat del Neolitic (Jericó), el primer Port marítim (Jaiffa), origen de algns alfabets acutals (semita, llati,...musulmà.)

En l'antigüetat,  Palestina i Israel es denominava Terra de Canaán (desde 3.000 a.C) la qual va ser dominada per Asiris, Babilonis, Perses, Macedonis. Finalment els Romans van invaïr la zona i va ser el primer Imperi que la va rebatejar amb el nom de Palestina, en represalia contra els hebreus en el any 132-135 dC).  Set dequedes despues de Crist, els Romans van expulsar els Jueus de la zona per tal de comabtre els moviments nacionalistes que perseguien la independencia.

Després de la divisió de l'Imperi romà, Palestina va estar sota el domini de Bizanci fins a l'any 639, en què es va produir la conquesta àrab i en entre el 1096-1244d.c va ser conquerida per a els europeus mitjançant les Tres Grans Croades.

En 1516 es va establir la dominació turca que duraria fins a la Primera Guerra Mundial, quan es va imposar el mandat britànic.

Després de l'Holocaust nazi contra milions de jueus a Europa abans i durant la Segona Guerra Mundial, va créixer la pressió internacional per al reconeixement d'un Estat jueu. El 1947, un any després de l'Atemptat a l'Hotel Rei David perpetrat per l'Irgún, una organització paramilitar sionista que va operar durant el Mandat britànic de Palestina, entre els anys 1931 i 1948 i després dels continus esclats de violència per grups militants jueus i àrabs i davant la impossibilitat de conciliar a ambdues poblacions, el govern britànic va decidir retirar-se de Palestina i va posar en mans de l'ONU la resolució del conflicte.

El 29 de novembre de 1947 l'Assemblea General va aprovar un pla per a la partició de Palestina, que recomanava la creació d'un Estat àrab independent i un de jueu i un règim especial per a la ciutat de Jerusalem. El pla va ser acceptat pels israelians però no pels àrabs, que ho veien com una pèrdua del seu territori. Per això mai es va implementar. Un dia abans que expirés el Mandat britànic de Palestina, el 14 de maig de 1948, l'Agència Jueva per a Israel, representant dels jueus durant el Mandat, va declarar la independència de l'Estat d'Israel.

Els dos territoris palestins són Cisjordània (que inclou Jerusalem Oriental) i la Franja de Gaza, que es troben a uns 45 km de distància. Tenen una àrea de 5.970 km2 i 365 km2, respectivament. Cisjordània es troba entre Jerusalem, reclamada com a capital tant per palestins com per israelians, i Jordània cap a l'est, mentre que Gaza és una franja de 41 km de llarg i entre 6 i 12 km d'ample. Gaza té una frontera de 51 km amb Israel, 7 km amb Egipte i 40 km de costa sobre el Mar Mediterrani. Originalment ocupada per israelians que encara mantenen el control de la seva frontera sud, la Franja de Gaza va ser capturada per Israel a la guerra de 1967 i recentment la va desocupar el 2005, tot i que manté un bloqueig per aire, mar i terra que restringeix el moviment de béns , serveis i gent. Actualment la Franja està controlada per Hamas, el principal grup islàmic palestí que mai ha reconegut els acords signats entre altres faccions palestines i Israel. Cisjordània, en canvi, està regida per l'Autoritat Nacional Palestina, el govern palestí reconegut internacionalment la principal facció, Fatah, no és islàmica sinó secular.çç

RUTA DIA A DIA

Dia 1: Jerusalem

Dia 2: Betlehem i Jerusalem

Dia 3: Monestir Mar Saba-Ein Guedi

Dia 4: Masada-Arad-Eilat

Dia 5: Wadi Rum (Jordania)



Dia 6: Wadi Musa (Petra)

 

Dia 7: Aman

Dia 8: Hebron (Palestina)

 

Dia 9: Tel Aviv

 

Dia 10: Tel Aviv-Barcelona

 

ENTRADES AL BLOG
Vuelve pronto
Una vez que se publiquen entradas, las verás aquí.

Les diferències que semblen irreconciliables són les següents: Jerusalem: Israel reclama sobirania sobre la ciutat (sagrada per a jueus, musulmans i cristians) i assegura que és la seva capital després de prendre Jerusalem Oriental el 1967. Això no és reconegut internacionalment. Els palestins volen que Jerusalem Oriental sigui la seva capital. Fronteres i terreny: Els palestins demanen que el seu futur Estat es conformi d'acord amb els límits previs al 4 de juny de 1967, abans del començament de la Guerra dels Sis Dies, cosa que Israel rebutja. Assentaments: Són habitatges, il·legals d'acord amb el dret internacional, construïdes pel govern israelià als territoris ocupats per Israel després de la guerra de 1967. A Cisjordània i Jerusalem Oriental hi ha més de mig milió de colons jueus. Refugiats palestins: Els palestins sostenen que els refugiats (10,6 milions segons l'OLP, dels quals gairebé la meitat estan registrats a l'ONU) tenen el dret de retorn al que avui és Israel, però per a Israel obrir la porta destruiria la seva identitat com a Estat jueu.

2.3 Reparto de Palestina 1947-1949.jpg
bottom of page