Ruines de Teotihuacán
Mèxic es el país amb més hispanoparlants del món i Cdmx, la seva capital es una metròpoli amb molts contrastes. Realment la ciutat em va sorprendre molt gratament. Ciutat de Mèxic té una mescla de una ciutat Llatina de caos, menjar al carrer, barris i edificis de favel·les... però també es una ciutat Moderna, amb un estil més europeu que nord-americà, la qual cosa em va sorprendre.
La oferta turística i cultural es molt amplia i pots anar tan un museu modern (museu Soumaya) , el palau de Belles Arts, com anar al centre històric colonial (Zócalo) o les ruïnes del Templo Mayor (Tenochtitlán).
En qualsevol cas, no pots deixar de anar a les ruïnes de Teotihuacan.
Per arribar pel teu propi peu, es veu que es algú complicat. La primera vegada vaig anar amb un tour que vaig agafar al punt d'informació del centre, i una segona vegada amb un cotxe privat. Aproximadament son 45 minuts de trajecte. Hi ha varies entrades i als voltants hi ha bastants negocis de records i que també t'expliquen els usos del Cactus Maguei com un agulla de cosir, tints naturals, cucs, papirs, filaments de cosir o el Mezcal, el qual tindràs el gust de provar un xupito junt amb altres licors com el tequila i derivats del maguei.
Un cop agafat forces, entres dins de les ruïnes. Es composen principalment de 4 àrees. El temple del sol, el temple de la lluna, el passeig dels Morts, el temple de Quetzacatl i el palau de Quetzalpapalotl.
sembla que no, però el recinte es forca gran i si fa calor (que en fa), tardaràs ben bé unes 4-5hores. Jo les dues vegades que hi he anat, mai he arribat al Temple de Quetzalcatl. El recinte arqueològic, mai pròpiament va ser una ciutat, sinó que un centre espiritual i de rituals, de fet Teotihuacan significa en el idioma náhuatl "Lugar donde los hombres se convierten en dioses", tot i que aquest nom no es l'original, sinó que van ser els Aztecas que quan van arribar-hi li van posar aquest nom. Les ruïnes que son de uns 1.000 anys anterior (100 a.C) i se li desconeix encara el seu nom.La ciutat va ser poblada per una mescla de poblacions indígenes (totonacos, nahuas, otomíes...) provinents dels diferents indrets de la zona de tot Mèxic que es van anar instal·lant al voltants del recinte arqueològic que avui coneixem. Va arribar a ser la ciutat més important de Mesomèrica, inclús més que Chi chen itzá. La prosperitat i la seva influencia va ser tan important que en altres excavacions de ruïnes de Mesomèrica s'hi han trobat orígens de Teotihuacan. El declivi de la ciutat fins el seu abandonament va ser previsiblement per motius polítics al voltant del s VII.
Explico breument cada un dels centres
Pirámide del Sol
Es l'edifici més alt de la zona arqueològica i es permès pujar-hi, depenen de la hora i del dia tocarà fer una mica de cua. L'ascens de uns 260 escalons de diferents tampanys es senzill i amb més o menys dificultats tothom arriba a la part superior. A la part de dalt, antigament hi havia el santuari on feien els rituals. Les vistes des de dalt son magnífiques i hi ha gent que amb la teoria de que les piràmides es un punt de concentració de energia, estaven sentats amb les mans cap a munt.... per si de cas també ho vaig fer jjeje.
S'anomena el temple del Sol, però degut als Aztecas se la coneix per aquest nom. Realment la piràmide estava dedicada al Deu de la Tempesta i a la gran deessa.
Un cop descendeixes, tornes a arribar al "Passeig dels Morts", on pots observar diferents temples al voltant i habitatges dels monàstics que hi vivien. En una, pots veure com realment estaven finalitzades les piràmides... les cobrien una capa de guix i estuco pintat de colors que no es conserva en l'actualitat.
Durant el passeig cap al templa de la lluna, vam trobar un dels típics que venen records, per aquell home realment era l'únic que en sabia. Ens va explicar tot sobre els Tints Naturals que s'utilitzaven per colorejar els edificis (tint de xinxilles, de pedra lapislàtzuli, entre d'altres). Va ser força interessant i ell venia figuretes però tintades com es feien tradicionalment.
Pirámide de la Lluna
Va ser la primera construcció de la zona arqueològica i va ser construïda en diferents fases. Es troba al final del Passeig dels Morts i en realitat era l'edifici més important, de fet al voltant es troben la placa central amb 13 temples i l'altar de sacrificis humans.
Pujar-hi es molt més senzill que el temple del Sol (no es puja fins d'alt) i les vistes son impressionants, molt més que des de l'altre piràmide. Un cop ets d'alt et dones compte que la Piràmide del Sol te la mateixa Silueta que la muntanya del darrera (Cerro Tonala) mentre que el temple de la Lluna es veu que també te la mateixa silueta que El cerro Gordo. Això te l'explicació que els Teotihuacans tenien una religió molt estreta entre la naturalesa i les deïtats, de fet, el temple de la lluna es creu que estava dedicada a alguna deïtat aquàtica, pels diferents descobriments que han fet.
Palau de Quetzalpapalotl
Abans de arribar al temple de la Lluna, a l'esquerra et trobes el palau de Quetzapapalotl, que era un palau residencial de algú molt influent. Pots veure en el breu recorregut diferents àrees de un habitatge, les decoracions pintades del palau.
